Hipertensió arterial o pressió de la sang alta o tensió arterial alta

Més d’un milió i mig de catalans adults són hipertensos.(1) És a dir, tenen la pressió alta. El 23% de la població catalana de 15 o més anys d’edat és hipertensa, a l’edat entre els 65 anys i els 74 anys ho són un 48% de la població i a partir dels 75 anys un 60%.(1) Les classes socials més desafavorides pateixen hipertensió arterial amb major freqüència.(1)  

A qualsevol edat, fins i tot superior als 70 anys, tenir la pressió alta sempre comporta un risc afegit de patir un accident vascular cerebral o malaltia coronària, ja sigui infart de miocardi o angina de pit, o insuficiència cardíaca.(2, 3) Per tant, la hipertensió és un gran perill molt estès entre nosaltres.

Què és la hipertensió arterial?

La sang circula per les artèries a pressió. Gràcies a aquesta pressió la sang arriba a tots els òrgans del nostre cos. Si la pressió a la què circula la sang per les artèries és massa alta, diem que hi ha hipertensió arterial.

La hipertensió arterial és el fenomen que es produeix quan la pressió a la què circula la sang per les artèries és massa elevada. Això fa que les artèries es danyin, es tornin rígides i degenerin, fets que coneixem com arteriosclerosi.(4) L’arteriosclerosi compromet lentament, però inexorable- la circulació de la sang al cervell, la retina, les artèries coronàries (les artèries que nodreixen el cor perquè pugui contraure’s i bategar), el ronyó, les extremitats, els budells i en definitiva tot el nostre cos.

Si la pressió puja a valors elevadíssims la circulació de la sang es desborda i danya gravíssimament i en poquíssima estona el cervell, el cor, el ronyó i la retina.(5)

Què és la pressió sistòlica o màxima i què és la pressió diastòlica o mínima?

La sang és bombejada pel cor cap a les artèries. Quan el cor batega i es contrau (sístole) la sang passa del cor a les artèries i la pressió puja. La paret de les artèries és elàstica i amb l’entrada de sang a les artèries provenint del cor la paret es distén i augmenta de tensió.  En el moment de màxima contracció (durant la sístole) del cor la pressió de l’artèria i la tensió de la paret arterial arriben a un màxim. És el que denominem com pressió sistòlica o pressió màxima o tensió màxima. Quan el cor ha acabat la contracció es relaxa (diàstole) i la sang deixa de fluir del cor cap a les artèries. En aquest moment, gràcies a la pressió i la tensió acumulades a la paret elàstica de les artèries, la sang continua fluint cap endavant i la pressió i la tensió van baixant, durant la diàstole, fins a un mínim, moment en què comença el nou batec i contracció del cor. Aquest mínim és el que denominem com a pressió arterial diastòlica o pressió mínima o tensió mínima.

Com s’expressa la pressió arterial?

S’expressa en mil·límetres de mercuri de pressió, abreujadament: mm Hg. Se sol anotar en forma de trencat, escrivint en el numerador la sistòlica o màxima i en el denominador la diastòlica o mínima. Per exemple: 118/76 mm Hg vol dir que la pressió sistòlica és de 118 mm Hg i que la pressió diastòlica és de 76 mm Hg.

Molt sovint s’expressa en cm de Hg que equival al valor expressat en mm Hg dividit per 10. És a dir, anotant la darrera xifra com a decimal o el que és el mateix, posant una coma decimal abans de la darrera xifra. En l’exemple anterior, la pressió seria d’11,8/7,6 cm Hg. Indicant els valors de pressió d’aquesta manera fa que es tendeixi a arrodonir els valors fent-los acabar en 0 o ,5. En el cas anterior ens hauríem conformat en 12/7,5. Aquesta manca de precisió és incorrecta. Només 4 o 6 mm Hg de diferència de pressió, ja sigui de la sistòlica o de la diastòlica ja suposen riscs molt diferents de patir malalties cardiovasculars. Hem d’exigir que les lectures afinin com a mínim 2 mm Hg.

Com es mesura la pressió arterial?

L’aparell de mesurar la pressió arterial s’anomena esfigmomanòmetre. Aquest terme és grec i significa mesurador de la pressió del pols o pulsació.

Els esfigmomanòmetres més emprats actualment, tant a la consulta com en l’autodeterminació de la pressió a casa, són els electrònics oscil·lomètrics, atesa la seva simplicitat i eficiència. Els esfigmomanòmetres de columna de mercuri, tot i ser més exactes, són més complicats o enfarfegosos, atès que requereixen l’auscultació del pols.(6) Els aneroides, que ni són electrònics ni tenen columna de mercuri, funcionen amb un manòmetre mecànic, estarien indicats en espais on estigui prohibit el mercuri i l’electricitat.

Tanmateix, els esfigmomanòmetres electrònics oscil·lomètrics permeten el “monitoratge automàtic de la pressió arterial a la consulta”, és a dir, mesuren la pressió arterial automàticament múltiples vegades, ja sigui estant el metge o el supervisor present, “mesura amb supervisió” o “mesura assistida” o absent “mesura sense supervisió” o “mesura no assistida”, altrament que es procura que el pacient estigui descansant tranquil·lament i que no hi hagi pertorbacions. El monitoratge automàtic de la pressió arterial a la consulta, tant si és no assistit com si és assistit, proporciona valors de pressió més acurats i redueix l’efecte de la bata blanca.(6)

Monitoratge ambulatori de la pressió arterial de 24 hores

Aquesta tècnica, mitjançant un monitor ambulatori amb tècnica oscil·lomètrica, permet saber com es té la pressió de dia, de nit, en el treball i en el lleure. Gràcies a que es fan moltes determinacions, una cada 20 minuts durant el dia i una cada hora durant la nit, les mitjanes que s’obtenen són molt constants de cada pacient i molt segures per decidir si hi ha o no hi ha hipertensió, si cal o no tractar-la o si el tractament que ja es porta és eficaç o no, i si cobreix les 24 hores del dia.

Permet detectar el que se sol denominar com a hipertensió de bates blanques, és a dir, gent que té la pressió alta a la consulta però normal a la viada diària.(7) S’ha estimat que entre el 15% i el 30% dels pacients diagnosticats d’hipertensió en els consultoris, en realitat el que tenen és hipertensió de bates blanques.(8)

També permet detectar la hipertensió emmascarada, gent que té la pressió arterial normal a la consulta, però que són hipertensos en la vida diària. A més, és útil per avaluar millor la gent amb hipertensió resistent al tractament. Per últim, el monitoratge ambulatori de la pressió arterial de 24 hores, atès que avalua la pressió arterial a la nit, permet analitzar el fenomen del descens o caiguda nocturna de pressió arterial, en anglès dipping.(7)

El braçal i el monitor es porten sota la roba. El monitor, que és petit, ho fa tot: infla el braçal, el desinfla, fa les lectures i les memoritza, juntament amb l’hora i el minut en què les ha fet. Cal que el pacient triï un dia quotidià i actuï amb normalitat, com si no portés l’aparell.

A la Consulta del Dr. Jaume Monmany Roca aquest servei està disponible.

Finalment, els esfigmomanòmetres electrònics oscil·lomètrics permeten l’automesura de la pressió arterial a casa. Es fa mitjançant el monitoratge automàtic de la pressió arterial a casa amb un esfigmomanòmetre oscil·lomètric. S’efectuen de 12 a 14 determinacions al braç en un període de set dies, millor en una habitació tranquil·la. Es aconsellable repetir-ho cada mes. Els valors així obtinguts s’assemblen als obtinguts durant el dia amb el monitoratge ambulatori de la pressió arterial de 24 hores.

L’aparell de la pressió consta d’un braçal que es col·loca al voltant del braç, connectat amb uns tubs fins el dispositiu mesurador de la pressió, ja sigui electrònic oscil·lomètric o de columna de mercuri o aneroide. El braçal té dins seu una bufeta de goma, inflable, rectangular, la qual ha de cobrir el 80 % de la circumferència del braç. Si es queda curta les mesures poden ser molt inexactes. Aquest és un problema de les persones obeses. Si la circumferència del seu braç, fàcil de mesurar amb una cinta mètrica, fa més de 33 cm, cal emprar un braçal gran, amb bufeta inflable gran, per a obesos. Altrament, els nens necessiten braçals més petits.(6)

Quin és el procediment per fer una determinació el màxim d’exacta i fiable?

Posició

L’aparell de mesurar la pressió, l’esfigmomanòmetre, cal que estigui validat i calibrat. Abans de prendre la pressió, el pacient ha d’haver estat assegut confortablement i relaxada- durant cinc minuts, amb l’esquena reclinada al respatller de la cadira i el braç on es determina la pressió arterial recolzat al reposabraços a l’alçada del cor.

El braçal

La bufeta inflable del braçal ha d’encerclar el 80% de la circumferència del braç, tal com ja hem dit.

En els no obesos la bufeta inflable fa 12 cm x 24 cm i en els obesos 14,5 cm x 32 cm i els braçals que contenen la bufeta inflable mesuren 14,5 cm d’ample per 32 cm de llarg els normals, i 17 cm d’ample i 42 cm de llarg els d’obesos.

Precaucions

Si el pacient fuma, cal que hagi passat 30 minuts des de la darrera calada.

Millor amb la bufeta urinària buida.

Esfigmomanòmetre de columna de mercuri, com cal inflar i desinflar la bufeta inflable del braçal

La primera determinació és de tanteig. Cal prémer el braçal fins a un valor elevat de pressió, superior a 200 mm Hg i desinflar-lo poc a poc, no més ràpid de 2 mm Hg per segon i notar on comença la pressió sistòlica (màxima), que és la coincideix amb l’auscultació del pols o primer soroll de Korotkov. La següent determinació cal que la pressió de l’esfigmomanòmetre pugi a més de 30 mm Hg per sobre d’on s’ha trobat la sistòlica i també desinflar-lo molt lentament, per tal de poder donar els valors de sistòlica i diastòlica (màxima i mínima) amb una precisió de 2 mm Hg. La diastòlica (mínima) correspon a la desaparició dels sorolls del pols o de Korotkov. Si convé es pot fer una o dues lectures més. Cal deixar passar un minut  entre una determinació i la següent.(9)

Braç dret o braç esquerre

En condicions normals no hi ha gaire diferència, però la pressió sol ser quelcom més elevada al braç dret que a l’esquerre. En cas de dubte cal mirar-la a tots dos braços i quedar-se amb el que dona valors de pressió més alts. A partir de llavors, en les ocasions futures, fer-ho sempre en aquell braç.

Abans de dir-li a un pacient que és hipertens cal tenir en compte

La pressió arterial és molt variable, especialment a la consulta. Una elevació transitòria de la pressió per nervis o aprehensió, no constitueix hipertensió arterial. Per decidir que un pacient és hipertens cal haver trobat valors per sobre dels normals en tres ocasions diferents, havent deixat passar una setmana com a mínim. L’excepció seria la troballa d’una pressió molt alta, per sobre de 180/110 mm Hg o amb símptomes d’alarma.

Quins són els valors normals de pressió arterial i a quins valors es considera que hi ha hipertensió?

Pressió arterial a la consulta, en adults i determinada reiteradament i apropiadament

Valors òptims

Per sota de 120 mm Hg de sistòlica i per sota de 80 mm Hg de diastòlica

<120/80 mm Hg (7)

Valors normals

Entre 120 i 129 mm Hg de sistòlica i entre 80 i 84 mm Hg de diastòlica

120-129/80-84 mm Hg (7)

Valors normals alts

Entre 130 i 139 mm Hg de sistòlica o entre 85 i 89 mm Hg de diastòlica

130-139/85-89 mm Hg (7)

Hipertensió arterial

Igual o per sobre de 140 mm Hg de sistòlica o igual o per sobre de 90 mm Hg de diastòlica

 ≥140/90 mm Hg (7)
Hipertensió lleu o grau 1
Entre 140-159 mm Hg de sistòlica o entre 90-99 mm Hg de diastòlica
140-159/90-99 mm Hg (7)
Hipertensió moderada o grau 2
Entre 160 i 179 mm Hg de sistòlica o entre 100 i 109 mm Hg de diastòlica
160-179/100-109 mm Hg (7)
Hipertensió severa o grau 3
Igual o per sobre de 180 mm Hg de sistòlica o igual o per sobre de 110 mm Hg de diastòlica
≥180/110 mm Hg (7)
Hipertensió sistòlica aïllada
Igual o per sobre de 140 mm Hg de sistòlica i per sota de 90 mm Hg de diastòlica
≥140/<90 mm Hg (7)

Hipertensió en base al monitoratge ambulatori de la pressió arterial de 24 hores

Segons la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (7)
24 hores, mitjana

Igual o per sobre de 130 mm Hg de sistòlica o igual o per sobre de 80 mm Hg de diastòlica

≥130/80 mm Hg

De dia, despert, mitjana

Igual o per sobre de 135 mm Hg de sistòlica o igual o per sobre de 85 mm Hg de diastòlica

≥130/85 mm Hg

De nit, dormint, mitjana

Igual o per sobre de 120 mm Hg de sistòlica o igual o per sobre de 70 mm Hg de diastòlica

≥120/70 mm Hg

Hipertensió en base a l’automesura amb monitoratge automàtic de la pressió arterial a casa
Igual o per sobre de 130 mm Hg de sistòlica o igual o per sobre de 80 mm Hg de diastòlica

≥135/85 mm Hg (7)

Perquè es produeix la hipertensió arterial?

En el 95% dels casos no se sap. Aquests pacients tenen el que denominem hipertensió arterial essencial .

Les causes de la hipertensió essencial poden ser múltiples:

• Genètiques, els fills d’hipertensos tenen la pressió més alta.(6)
• La sal també és un factor que contribueix a la hipertensió, sobretot si ja hi ha una predisposició genètica. Les persones que tenen la pressió alta no han de consumir més de 6 g de sal al dia.(10)
• Un excés de to o vivesa del sistema nerviós autònom simpàtic, activitat simpàtica, que és el que ens posa en estat d’alerta.(6)
• Un excés d’una substància que segreguen unes cèl·lules situades al voltant de les petites artèries del ronyó, anomenada renina , la qual fa que se n’activi una altra, l’ angiotensina . Aquesta segona, l’angiotensina, té dues accions: a) provoca una constricció de les petites artèries que fa pujar la pressió i b) estimula a unes glàndules, emplaçades sobre el ronyó, les glàndules suprarenals, a produir una tercera substància, l’aldosterona que fa que el ronyó retingui sal i aigua i pugi encara més la pressió.(11)
• Retenció excessiva de sal pel ronyó.(12)
• Alta concentració de sodi (un dels dos elements de la sal) i calci a dins de les cèl·lules.

Factors que exacerben la hipertensió arterial.

Hi ha diverses situacions que fan pujar la pressió i poden fer que un pacient esdevingui hipertens o que empitjori la seva hipertensió:

• L’obesitat augmenta clarament la pressió ja que s’acompanya d’un augment del volum que circula per les artèries per un increment del bombeig del cor, altrament que també augmenta la resistència arterial a la circulació, danya el ronyó, augmenta la residència a la insulina, altera la respiració durant el son i augmenta l’activitat del sistema nerviós autònom simpàtic.(13) Quan un obès perd pes li baixa la pressió arterial.(13)
• L’alcohol també puja la pressió.(6) Les persones que prenen més de dues consumicions al dia o els bevedors de cap de setmana, els pot resultar difícil controlar la pressió adequadament.
• El tabac també fa pujar la pressió arterial en el mateix moment de fumar i la pujada es prolonga una estona després de la darrera calada.(14) Per aquest motiu, si es pren la pressió arterial a un fumador, cal que hagi passat un mínim de 30 minuts des del darrer cigarret. Altrament que el tabac i la hipertensió tenen efectes additius en la degeneració, rigidesa i obstrucció del les artèries, l’arteriosclerosi.(15)
• Els medicaments antiinflamatoris provoquen pujades de pressió arterial d’uns 3/2 mm Hg. Els pacients hipertensos, si requereixen justificadament aquests medicaments cal que limitin el consum de sal i que es prenguin la pressió amb freqüència. El paracetamol també augmenta la pressió arterial, probablement menys que els antiinflamatoris.(16)
• La dieta pobre en potassi també comporta tenir la pressió alta. La gent que menja poca fruita, poca verdura, poc llegum i pocs vegetals en general, o bé que prenen moltes llaunes, tenen la pressió més alta.(17)

Malalties que causen hipertensió arterial declarada

Quan la hipertensió arterial és la conseqüència directa d’una anomalia concreta, es denomina hipertensió arterial secundària. En general, si es corregeix l’anomalia desapareix la hipertensió arterial. Només el 5% de les persones que tenen la pressió alta la tenen per una anomalia que es pugui corregir. És a dir, de 100 hipertensos, 95 ho són sense que tinguin cap causa identificable i curable i només 5 ho són per una causa curable.

Les anomalies potencialment corregibles que donen hipertensió són:

• Estenosi –estretor—duna o de les dues artèries renals, ja sigui per displàsia fibromuscular en dones joves o per arteriosclerosi. Això impedeix que el ronyó rebi el flux sanguini adequat, fet que provoca la secreció d’excés de renina, substància que genera un seguit de reaccions que fan pujar la pressió arterial i causen hipertensió, denominada hipertensió renovascular.(6, 11)
• Excés de secreció d’aldosterona per les glàndules suprarenals. L’aldosterona fa que el ronyó retingui sal i aigua.(6)
• Excés de secreció de cortisona o síndrome de Cushing.(6)
• Excés de secreció d’adrenalina i altres hormones semblants per tumors anomenats feocromocitoma.(6)
• Coartació de l’aorta. Una anomalia congènita consistent en una constricció de l’aorta, la principal artèria del nostre organisme, generalment més enllà de la sortida de les artèries que van a la part superior del cos. En aquests pacients la pressió arterial als braços és molt més alta que a les cames.(6)
• Hipertensió associada a l’embaràs. Tan si la hipertensió apareix durant l’embaràs com si ja hi era d’abans i empitjora coincidint amb l’embaràs, sempre suposa perill, tan maternal com fetal.(18)

La hipertensió arterial dona símptomes?

La hipertensió lleu i moderada no sol donar símptomes.(19) El mal de cap i sagnats nasals, epistaxi, són els únics símptomes que s’associen a aquest tipus d’hipertensió. Referent al mal de cap, generalment si es tracta la hipertensió sol millorar molt.

La hipertensió severa i ràpidament progressiva pot donar somnolència, confusió, alteracions de la visió, nàusea i vòmits. Afortunadament, aquest tipus d’hipertensió complicada, anomenada hipertensió maligna i una de les seves conseqüències encefalopatia hipertensiva, és poc freqüent.(5)

La hipertensió arterial dura sempre?

La hipertensió arterial sol durar tota la vida i de no tractar-se sempre va a més. Una excepció seria la hipertensió lligada a l’obesitat que si el pacient la corregeix amb dieta per aprimar-se --millor si també restringeix la sal-- i amb exercici físic, la hipertensió millora.(6) No hi ha cap medicament que la curi, en el sentit de que quan la pressió arterial ja s’hagi normalitzat, es pugui retirar el medicament i la pressió continuï controlada. Si se suspèn la medicació la hipertensió reapareix indefectiblement. Per tant, si un pacient és hipertens i ha de tractar-se, cal que es tracti de per vida. Si ho fa, es manté protegit de les malalties cardiovasculars, sobretot dels accidents vasculars cerebrals, de la insuficiència cardíaca, del dany sobre els ronyons i sobre la retina i, també, de l’angina de pit i de l’infart de miocardi. Una excepció seria la hipertensió lleu o grau I, que després d’anys d’estar tractada i controlada, es pot intentar reduir gradualment el tractament i una proporció significativa de pacients poden romandre amb la pressió normal,(6) per cal vigilància i seguiment.

Quines són les conseqüències de no controlar o de no tractar la hipertensió arterial?

La hipertensió arterial no controlada, deixada a la seva lliure evolució, provoca:

• Malalties cardiovasculars: angina de pit, infart de miocardi i tots els procediments que se’n deriven: cateterisme (introducció d’un tub o catèter dins de les artèries coronàries a partir d’una punció en una artèria gran, generalment l’artèria femoral, dilatació de les estretors (estenosis) de les artèries coronàries mitjançant un baló inflable acoblat al catèter, operació de derivació (bypass) aortocoronari.(6)
• Insuficiència cardíaca: la hipertensió augmenta el risc de patir insuficiència cardíaca a qualsevol edat i en relació directa als valors de pressió.(20) Com més alta és la pressió més probabilitat de patir insuficiència cardíaca.(20) Els símptomes bàsics d’insuficiència cardíaca són ofec, que empitjora molt quan el pacient està estirat, i que el pot despertar a mitja nit, tos seca i inflor per acumulació d’aigua (edema) a les cames que pot progressar a tot el cos. A aquests símptomes se n’hi poden afegir molts més si la malaltia progressa.
• Hipertròfia ventricular esquerra, engruiximent de les parets del cor que conformen el ventricle esquerre. La hipertensió arterial no controlada provoca gairebé sempre hipertròfia (engruiximent) progressiu del miocardi (múscul cardíac) del ventricle esquerre,(6) que és el responsable de bombejar la sang cap a l’aorta i de que arribi a tot el cos. Quan la pressió arterial és massa elevada la musculatura cardíaca del ventricle esquerre ha de fer un sobreesforç per poder seguir bombejant la sang cap endavant i això provoca que el múscul vagi engruixint-se per adaptar-se a aquest sobreesforç. Aquest engruiximent del múscul cardíac del ventricle esquerre o hipertròfia ventricular esquerra, pot tenir conseqüències gravíssimes o fulminants:

• Mort sobtada.(21)
• Arrítmies greus.(21)

• Insuficiència cardíaca.(20)

• Infart de miocardi i mort.(22)

• Accident vascular cerebral, tant per hemorràgia com per isquèmia (necrosi o mort cel·lular per manca d’irrigació sanguínia) o infart cerebral isquèmic.

• L’hemorràgia cerebral és molt sovint una conseqüència directa de la hipertensió arterial.(23)

• L’ infart cerebral isquèmic (per manca d’irrigació) és freqüentment una conseqüència de la indirecta d ela hipertensió arterial, la qual contribueix a l’arteriosclerosi (degeneració) de les artèries cerebrals.(23)

• Malaltia renal crònica i malaltia renal crònica terminal. La funció renal es va deteriorant progressivament i el ronyó deixa de depurar la sang, on s’acumulen substàncies provinents del metabolisme (metabòlits) que intoxiquen. Paral·lelament, es produeix anèmia. El pacient pot notar molta set, aixafament, pèrdua de la gana, vòmits, pal·lidesa i, finalment, confusió. La malaltia pot progressar fins a fer-se indispensable la diàlisi o el trasplantament renal.(6)
• Hipertensió maligna i encefalopatia hipertensiva. En ambdós casos la pressió està molt elevada. La hipertensió maligna consisteix en una destrucció ràpidament progressiva de la retina i del ronyó mentre que l’encefalopatia hipertensiva és deguda al desbordament de la circulació arterial cerebral amb traspàs d’aigua al teixit cerebral (edema cerebral) deguda a una pujada molt severa i sobtada de la pressió arterial.(5)

Com es tracta la hipertensió arterial

Aquesta és una decisió que pertany al metge i al pacient. El metge pren la decisió de tractar amb canvis d’estil de vida, bàsicament dieta i exercici o amb medicaments o amb les dues coses al mateix temps, en base a les característiques del pacient i els valors de pressió arterial.

Hi ha característiques del pacient que augmenten el risc cardiovascular de la hipertensió arterial:

• Tabaquisme
• Elevació del colesterol (dislipèmia, dislipidèmia)
• Diabetis
• Edat superior a 65 anys
• Gènere

• Els homes

• Les dones a partir de la menopausa

• Història familiar de malalties cardiovasculars
• La presència de malalties del cor
• Haver patit accidents vasculars cerebrals
• Dany renal
• Malaltia arterial perifèrica (obstrucció de les artèries que porten la sang a les extremitats)
• Alteracions de la retina

Si el pacient té una pressió normal alta (130-139/85-89 mm Hg) o una hipertensió lleu (140-159/80-99 mm Hg) i no té factors de risc se solen prendre mesures només en l’àmbit de l’estil de vida. Pel contrari, en casos d’hipertensió declarada (≥160 mm Hg de sistòlica o ≥100 m Hg de diastòlica) o en presència dels factors de risc abans esmentats, s’imposa el tractament farmacològic.(24)

Canvis d’estil de vida per al tractament no farmacològic de la hipertensió arterial

Amb canvis d’estil de vida i prou, sense fàrmacs, podrem controlar la pressió normal alta. Per a tractar la hipertensió calen els medicaments, però els canvis d’estil de vida faciliten l’acció dels medicaments en el control de la pressió arterial.(7)

El control del pes en la gent amb sobrepès i obesitat, a més de reduir significativament la pressió arterial, aporta beneficis importants en el control del d’altres factors de risc cardiovascular, com el colesterol alt o altres trastorns dels lípids en la sang.(7)

L’exercici físic aeròbic regular com ara 30 minuts de cinc a set dies a la setmana és molt beneficiós en el control de la hipertensió i d’altes factors de risc cardiovascular, com ara els trastorns del lípids o la diabetis.(7, 25)

La reducció o la supressió del consum d’alcohol redueix la pressió arterial.(7)

Cal suprimir el tabac. El tabac cal suprimir-lo sempre, però si hi ha hipertensió amb més motiu, atès que tant el tabac com la hipertensió són dos factors de risc cardiovascular que sumen els seus efectes nocius. Suprimir el tabac no fa baixar la pressió arterial, però contribueix a reduir el risc cardiovascular, a més de molts altres beneficis com la prevenció del càncer, evitar malalties respiratòries, úlcera gàstrica o duodenal, fractures, cataracta...(7, 26)

Tractament farmacològic de la hipertensió arterial

Aquesta acció pertany al metge, que és qui ha de prendre les decisions. Aquí només donem algunes explicacions sobre els fàrmacs emprats en el tractament antihipertensiu i alguns apunts sobre l’ordre en que s’administren en l’escalada terapèutica fins a aconseguir el control de la hipertensió arterial.

Hi ha cinc classes de fàrmacs o medicaments antihipertensius: els inhibidors de l’enzim convertidor de l’angiotensina (IECA), els blocadors del receptor de l’angiotensina II (ARA II), els blocador dels canals de calci, els diürètics i els blocadors d’adrenoreceptors beta. El tractament inicial sol ser amb els inhibidors de l’enzim convertidor de l’angiotensina o els blocadors del receptor de l’angiotensina II. Si no hi ha suficient control se solen addicionar els blocadors dels canals de calci o bé els diürètics. Els blocadors d’adrenoreceptors beta se solen reservar per quan hi ha hipertensió arterial conjuntament amb angina de pit, arrítmia per fibril·lació aurícula, insuficiència cardíaca, en pacients que hagin patit un infart de miocardi i en dones embarassades o que vulguin quedar-se embarassades.(7)

Cal reduir la ingesta de sal a menys de 5 g al dia. La ingesta diària sol ser de 9 g al dia. Cal retirar el saler de la taula, cuinar amb menys sal, reduir els embotits, el salaó, les llaunes, els aliments ultraprocessats en general. També convé augmentar l’aportació de potassi en la dieta, a base d’incrementar la ingesta de fruita i verdura.

Quines són els objectius de valors de pressió arterial a aconseguir amb el tractament antihipertensiu

Cal que la pressió sistòlica baixi fins a valors per sota de 140 mm Hg i la diastòlica per sota de 90 mm Hg. En pacients adults de menys de 70 anys és desitjable que la pressió sistòlica estigui entre 120 mm Hg i 129 mm Hg. En majors de 70 anys convé que la pressió sistòlica estigui entre 130 mm Hg i 139 mm Hg. No convé fer baixar la pressió sistòlica a per sota de 120 mm Hg. Pel que fa la pressió diastòlica cal que se situï entre 70 mm Hg i 79 mm Hg.(7)

Referències

1.        Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. L’estat de salut,  els comportaments  relacionats amb la salut i  l’ús de serveis sanitaris a Catalunya 2021 2021 [Disponible a: https://salutweb.gencat.cat/web/.content/_departament/estadistiques-sanitaries/enquestes/Enquesta-de-salut-de-Catalunya/Resultats-de-lenquesta-de-salut-de-Catalunya/documents/2021/resum-executiu-ESCA-2021.pdf.

2.        Lewington S, Clarke R, Qizilbash N, Peto R, Collins R, Prospective Studies C. Age-specific relevance of usual blood pressure to vascular mortality: a meta-analysis of individual data for one million adults in 61 prospective studies. Lancet. 2002;360(9349):1903-13.

3.        Hammond G, Rich MW. Hypertensive Heart Failure in the Very Old. Heart Fail Clin. 2019;15(4):477-85.

4.        Zhao X-Q. Pathogenesis of atherosclerosis. In: Kaski JC, Libby P, Parikh N, editors. UpToDate. UpToDate, Waltham, MA, (accedit el 9 de maig de 2023).

5.        Elliott WJ, Varon J. Moderate to severe hypertensive retinopathy and hypertensive encephalopathy in adults. In: Bakris GL, White WB, Forman JP, editors. UpToDate. UpToDate, Waltham, MA, (accedit el 9 de maig de 2023).

6.        Basile J, Bloch MJ. Overview of hypertension in adults. In: TW P, editor. UpToDate. UpToDate, Waltham, MA, (accedit el 8 de maig de 2023)2023.

7.        Orozco-Beltran D, Brotons Cuixart C, Banegas Banegas JR, Gil Guillen VF, Cebrian Cuenca AM, Martin Rioboo E, et al. [Cardiovascular preventive recommendations. PAPPS 2022 thematic updates. Working groups of the PAPPS]. Aten Primaria. 2022;54 Suppl 1(Suppl 1):102444.

8.        Peacock J, Diaz KM, Viera AJ, Schwartz JE, Shimbo D. Unmasking masked hypertension: prevalence, clinical implications, diagnosis, correlates and future directions. J Hum Hypertens. 2014;28(9):521-8.

9.        Vinyoles E, Vera M, Cecilia M, García-Alfaro M, Fernandez-San-Martin M. Blood pressure measurement: the waiting time between readings: pp.14.18. In: Hypertension Jo, editor. Poster session 14: Blood pressure measurement 2; juny de 2010: Journal of Hypertension; 2010.

10.        Lawrence JA. Salt intake, salt restriction, and primary (essential) hypertension. In: Bakris GL, Elliott WJ, editors. UpToDate, Waltham, MA, (accedit el 8 de maig de 2023).

11.        Fisher ND. Overview of the renin-angiotensin system. In: Bakris GL, Forman JP, editors. UpToDate. UpToDate, Waltham, MA, (accedit el 8 de maig de 2023).

12.        Ku E, Lee BJ, Wei J, Weir MR. Hypertension in CKD: Core Curriculum 2019. Am J Kidney Dis. 2019;74(1):120-31.

13.        Appel LJ. Overweight, obesity, and weight reduction in hypertension. In: Pi-Sunyer FX, Bakris GL, editors. UpToDate. UpToDate, Waltham, MA, (accedit el 8 de maig de 2023).

14.        Appel LJ. Smoking and hypertension. In: Bakris GL, Kathuria H, Law K, editors. UpToDate. UpToDate, Waltham, MA, (accedit el 8 de maig de 2023).

15.        Virdis A, Giannarelli C, Neves MF, Taddei S, Ghiadoni L. Cigarette smoking and hypertension. Curr Pharm Des. 2010;16(23):2518-25.

16.        Townsend RR. NSAIDs and acetaminophen: Effects on blood pressure and hypertension. In: Sterns RH, Bakris GL, Forman JP, editors. UpToDate. UpToDate, Waltham, MA, (accedit el 8 de maig de 2023).

17.        Mount DB. Potassium and hypertension. In: Bakris GL, Forman JP, editors. UpToDate. UpToDate, Waltham, MA, (accedit el 8 de maig de 2023).

18.        Mayo Clinic. High blood pressure and pregnancy: Know the facts [Internet]. Rochester (MN): Mayo Clinic [cited 2023 9 de maig]. Disponible a: https://www.mayoclinic.org/healthy-lifestyle/pregnancy-week-by-week/in-depth/pregnancy/art-20046098.

19.        Iqbal AM, Jamal SF. Essential Hypertension.  StatPearls. Treasure Island (FL)2023.

20.        Vasan RS, Wilson PW. Epidemiology of heart failure. In: Colucci WS, Dardas TF, editors. UpToDate. UpToDate, Waltham, MA, (accedit el 9 de maig de 2023).

21.        Podrid PJ. Left ventricular hypertrophy and arrhythmia. In: Bakris GL, Dardas TF, editors. UpToDate. UpToDate, Waltham, MA, (accedit el 9 de maig de 2023).

22.        Khalid K, Padda J, Ismail D, Abdullah M, Gupta D, Pradeep R, et al. Correlation of Coronary Artery Disease and Left Ventricular Hypertrophy. Cureus. 2021;13(8):e17550.

23.        Caplan LR. Clinical diagnosis of stroke subtypes. In: Kasner SE, Dashe M, John F, editors. UpToDate. UpToDate, Waltham, MA, (accedit el 9 de maig de 2023).

24.        Bakris GL, Mann JF, Basile J. Hypertension: Initial management. In: Forman JP, Miller KA, editors. UpToDate. UpToDate, Waltham, MA, (accedit el 8 de maig de 2023): UpToDate Inc.

25.        Monmany J. Sedentarisme 2 [updated 20 de gener de 2013. Disponible a: http://www.monmany.net/medicina_preventiva/sedentarisme.html.

26.        Monmany J. Deixar de fumar 2022 [updated 3 de maig de 2022. Disponible a: http://www.monmany.net/medicina_preventiva/deixar_fumar.html.